Les dades de la temporada 2012-2013

Qui vulgui les dades, que faci un "copiar-pegar" i crec que no hi haurà problema perquè es vegi bé. Qualsevol cosa, ja ho sabeu! Comenteu!!!!

La Cabra 1 – Sant Julià 0: Fi d’una etapa

Això s’ha acabat nois i noies. La Cabra ha finalitzat una altra temporada a la quarta regional. Una temporada que sembla que és la definitiva en aquesta categoria, ja que es presenten molts canvis en l’estructura del club. Bàsicament es renova tota la junta directiva que després de tants anys de constància i esforç per la supervivència de la Cabra ho deixa. No podem més que agraïr tot aquest temps de suport i d’amor de la família Oriol cap a aquest club.

I com sabeu, les transicions sempre són difícils i més en un petit club com aquest, sense gaire infraestructura, sense canalla que apreti per sota, amb la dificultat que suposa trobar jugadors que vulguin jugar a camp de terra i la poca ajuda de les administracions. Però sabem valorar molt bé el què tenim i el què tenim és un grup de persones disposades a que la Cabra segueixi lluïnt el seu nom pels camps de la Comarca. Un grup de gent que encara no es cansa de córrer cada dissabte per aquests móns de Déu i que farà el possible perquè hi hagi vida en el municipal de la Cabra, almenys durant una temporada més.

Ens en anem a la lliga d’aficionats, on baixa susceptiblement el pressupost i les condicions cada vegada més exigents de la federació. I ho farem amb la il·lusió de cada any, amb nombroses baixes en l’equip degut al pas del temps però amb persones noves que complementaran l’equip a la perfecció, n’estic segur.

Si senyors, aquest és un escrit de despedida. De despedida de la regional, de despedida de jugadors molt importants (ja sabeu que us estimem moltíssim) i de despedida d’aquest bloc. Feia mesos que no entrava cap escrit, però no deixa de ser emotiu pensar en tot el què s’ha viscut en aquest espai després de 5 anys d’actualitzacions, de compartir alegries, bestieses, fotografies, dibuixos, estadístiques i derrotes (si, moltes derrotes). No deixa de ser espai on s’hi ha compartit cultura.

No vull allargar-me més. Només dir que l’últim partit es va acabar amb victòria, tal i com ens mereixíem i que va suposar una gran alegria per tots els jugadors i aficionats que es van concentrar al nostre estimat camp. Després del partit, una gran celebració amb regals per la gent que es despedia, un gran sopar a peu de camp (el fred no pot amb nosaltres) i música a tota hòstia fins a altres hores de la nit pels més troneres (gran eufemisme per anomenar els més desgraciats).

Aquest no serà l’últim post, ja que properament penjarem les estadístiques de la temporada.

I com deia aquell Salut i endavant les atxes!

Visca la Cabra!

Sant Julià 1 – La Cabra 3: Victòria de prestigi

Benvinguts de nou a un dels blocs amb més inconsistència que s’han vist mai. Ja vaig avisar des d’un principi que escriuria quan em dongués la gana i així ha sigut i serà d’ara endavant. No faré servir l’excusa que no he pogut escriure perquè les obligacions familiars em reclamen, ja que ja la vaig fer servir fa un temps i la meva tieta em va enganxar i m’ho va recriminar. Una salutació a la tieta des d’aquí doncs.

Partit perfecte de la Cabra el passat dissabte davant el tercer classificat de la lliga. I és que quan ens hi posem som realment un equip molt competitiu i que pot donar sorpreses a més d’un equip. Una gran primera part amb dos gols de l’home de gel, el gran Gil Vall (no el gran Gil Vall d’èpoques anteriors, sinó el nou gran Gil Vall) va fer que la Cabra s’escapés al marcador amb tot el mereixement del món. Gran alegria entre jugadors i la gent de la banqueta on eren constants les abraçades amb el gran Ben (aquest si que és literalment molt gran, és en Big Ben…).

La segona part va ser de defensa i sacrifici davant les envestides del rival, però també de tranquil·litzar el joc amb la pilota i intentar fer mal a la porteria contrària. Així que, tot i que van retallar distàncies varem aconseguir el gol de la tranquil·litat gràcies al pitxitxi Ajo. D’aquí fins al final del partit va ser un voler i no poder del Sant Julià davant una Cabra molt ben plantada.

Final del partit i crits de la Cabra, Oé després del gran esforç fet. Final de la primera volta amb 16 punts i instal·lats a mitja taula. Segons dades oficials del nostre home encarregat de la base de dades, és el millor inici dels últims 7 anys de la Cabra (des de que es fa un estudi exhaustiu) i esperem que la cosa vagi a més.

Tercer temps: Hem perdut fuelle. No sé si és l’hivern, que la gent ha començat a ser pare o que en Xuri té concert però ha baixat considerablement l’assistència a la cervesa després del partit. Quedeu avisats, que no torni a passar.

Per tot això i molt més:

Endavant les atxes!

Campeonamos!: La Cabra s’endu una soferta victòria al Bingo.

Ja està confirmat. Som campions del trofeu de Nadal. La Cabra es va presentar en territori hostil amb ganes d’endur-se el torneig cap a casa. Des d’un primer moment es va veure clarament que les coses no serien fàcils. El seu entrenador va fer servir un to molt agressiu des d’un primer moment, però la Cabra havia anat a guanyar i no ens deixaríem intimidar així com així. Amb un joc valent per les bandes i ben tancats a darrere van començar a sonar els primers uis i tongos de la nit per part dels nostres jugadors. Això va provocar un gran nerviosisme entre la parròquia local que va començar a amenaçar-nos. Lluny d’espantar-nos, això va provocar que ens creixéssim i arribessin els primers gols. Dues línees consecutives cantades per en Martí i en Xuri va fer créixer l’alegria entre tots els cabrencs amb crits i abraçades trencant el silenci local.

I finalment es va desfermar l’eufòria gràcies al golàs del nostre capità. Va cantar un Bingo amb totes les de la llei per acabar d’enfonsar el nostre rival que no va saber perdre. A partir d’aquí ja no es va jugar a més i varem haver de sortir del local escortats pels mossos d’esquadra. Donar les gràcies a les forces de l’ordre per tal desplegament, ja que en tot moment perillava la nostra sort, sobretot després dels insults d’una senyora de l’staff tècnic local. Ara bé, la copa la tenim a casa. Fins l’any que ve.

Això podria ser un conte, una faula de Nadal, però és que els sopars de la Cabra es converteixen en això. Pura màgia per demostrar una vegada més que som un club únic, una família que tothom s’hi sent partícip, sigui del Senegal o de Vilanova de Sau. Una gran vetllada que serà recordada durant bastant temps. Doncs res, desitjar-vos un bon Nadal i feliç estiu 2013 a tothom.

Properament mirarem (ho miraré jo, però parlo en primera persona del plural com si fós un corredor de motos professional, d’aquests que sembla que hi hagi d’haver 50 tios sobre la moto, no ho he entès mai) de penjar alguna foto del sopar i alguna cosa més.

Ah! Que me n’oblidava. Que també varem guanyar el partit de lliga hores abans que succeís tot això. Un partit no gaire bo per part de cap dels dos equips, però que a diferència d’altres vegades, el varem guanyar nosaltres. Gol d’en David que torna als camps després de força temps d’inactivitat i 3 punts al sarró. Sembla que últimament ens hem posat les piles i hem començat a puntuar. Bona notícia doncs pel nostre estimat club que sembla que treu una mica el cap a la mitja taula de la classificació.

Ara si doncs, que passeu unes bones festes els que no ens veurem més i amb els altres recordar que encara tenim un últim partit abans d’acabar l’any.

Endavant les atxes!

Visca la Cabra!

Sant Boi 2 – La Cabra 1: Anava tot tan bé…

Partit sense gaire història a la bonica població del Lluçanès. La Cabra no va oferir gaire bon partit als seus seguidors (estaven tots a la banqueta) sobretot durant els primers minuts. Això va fer que el Sant Boi s’avancés ja en la primera part amb els seus dos gols i que la Cabra intentés remuntar el resultat.

Una segona part amb més cara i ulls però, va il·lusionar els jugadors de la Cabra que es van llençar més atrevits a la porteria rival. Les poques ocasions que varem tenir però, no es van traduir en gol fins gairebé el final del partit gràcies a un gol de l’Ajo després d’un clar penal. No hi va haver temps per més i aquest cop no es va produir el miracle. Tots cap al vestidor a escalfar-nos després d’un partit fred com el clima d’aquest cap de setmana.

Esperem millors moments per la Cabra, últimament hem puntuat en algun partit, cosa que ja tocava, però esperem millorar d’ara endavant. I sobretot que es recuperin el més ràpid possible els nostres lesionats que omplen la infermeria, ja que gairebé és la meitat de la plantilla.

El final del partit no té gaire història, tot i que el nostre rival també sap fer berenars en el seu bart particular i van demostrar una bona hospitalitat. Queda pendent doncs, un retorn per part nostre en el partit de tornada.

Salut i Cabra!

Endavant les atxes!

Torna la crònica amb una victòria heroica: L’Esquirol 0 – La Cabra 1

Disculpeu-me fidels seguidors de la Cabra. Us he fallat abandonant miserablement les cròniques del nostre estimat club. A favor meu diré que he estat molt estressat, que costa molt lligar la vida laboral amb la familiar, que havia perdut la inspiració… Mentides! Em sap molt greu però no m’ha donat la gana escriure durant un temps i no prometo res d’ara endavant, les coses són així…

Anem al què anem. La Cabra se li comença a girar la sort de cara en els últims partits, ja era hora. Després de grans decepcions amb pèrdua de punts en els últims minuts de partit, s’està fent justícia i hem arrencat 4 punts en els instants finals dels dos últims partits. I el de dissabte passat va ser especial per com es va produir.

Ja sabem que és complicat jugar al camp de l’Esquirol i no serem nosaltres qui ens queixem de l’estat del terreny de joc. Camp petit, intensitat al mig del camp, pilotada llarga i tothom a buscar-se la vida. Així va transcórrer tot el partit, amb poques ocasions per les dues bandes i amb un partit destinat a l’empat. Però després d’una forta tangana entre els dos equips i amb els nervis a flor de pell, un contraatac dels joves i atlètics cabrencs varem aconseguir posar la pilota al camí de la glòria al minut 95 de partit amb una rematada amb suspens de l’estimat Gil. Crits de joia i alegria, ballaruca i ratafia (no sabia amb què ritmar alegria).

Encara varem deixar però que l’Esquirol tirés una pilota al pal. I és que si tenim una cosa, és que som un grup de bones persones que sempre donem segones oportunitats…

Aprofito per dedicar aquesta victòria a l’Ajo. Fa pena trobar-se segons quines persones voltant pels camps de futbol insultant de manera miserable a les altres persones. En fi, esperem que no es repeteixi i no cal donar-hi més voltes. La gent que va voler quedar retratada hi va quedar i amb això n’hi ha prou.

Visca la Cabra i visca les bones persones!

Endavant les atxes!!

Montesquiu 2 – La Cabra 1: Quina Calamitat…

L’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra i la Cabra no és més que una representació fidel de l’espècie humana.

Doncs això, una altra derrota als últims minuts de partit no fa justícia al futbol vist al municipal de Montesquiu. I és que el joc de la Cabra de toc no va servir de res davant el futbol directe del nostre rival. Ja varem anar a remolc durant tot el partit, ja que es van avançar al marcador als primers segons de partit amb una jugada de pilota llarga des del seu porter. No varem passar gaire angúnies més durant la resta de partit i si que varem demostrar que volíem empatar. Després de desaprofitar clares ocasions de gol varem aconseguir el desitjat gol a mitja segona part gràcies a en Marc Rovira, el nostre nen que no es posa nerviós per res.

Semblava doncs que tot era possible però els astres estan en contra nostra. Després d’un clar fora de joc no pitat (així ho va acceptar el mateix jugador al final del partit) ens sentenciaven el partit en els últims compassos.

Final i gran decepció de la plantilla que va veure com tornava a tocar la glòria amb els dits i s’esfondrava finalment. Tot i la decepció encara hi va haver una petita comitiva amb ganes de fer un bon dinar de diumenge a l’entranyable bart Lisardo de Vinyoles. Després visita al Bart de moda on hi treballa el gran Calm tot i que aquest dia se’l va veure una mica distret…

Endavant les atxes!